29/5/11

NIT DE GENT


 Jo, que borratxo estava.
I que bé que estava, que bé em sentia. La nit va ser un retrobament amb desenes d'amics que feia mesos que no veia. És llavors quan te n'adones que durant el curs no has fet una vida paral·lela en una altra ciutat, sinó que has fet una altra vida. La gent ha canviat molt: els solters estan casats, els de ciències es passaran a lletres, i la rossa ara és morena.
Tot d'una apareixes al teu bar, setmanes després de no haver-lo trepitjat, amb algú amb qui feia tres anys que no parlaves. Li dono gràcies a l'atzar (destí?) i a la improvisació de plans. Van ser uns moments genials. Una hora més tard estàs enmig d'una festa d'aniversari d'algú que no coneixes; de totes maneres la felicitació no falta, "per molts anys guapa!". El local on es celebrava era preciós, una antiga fàbrica del segle XIX amb barra lliure. Surts d'allà amb dos quintos a les mans, en direcció al teu segon bar preferit del centre, on coincideixes amb més gent canviant. I no seria l'última parada...
En definitiva, els resultats: sentiment de tornada a casa, gent retrobada, persones increïbles amb més coses en comú de les que em podia imaginar, moments genials de viure, esperances personals desbordants i sembla que, de moment, amb sort de cara. Tot això, acompanyat amb una gran preocupació personal, i un blau al colze que no sé d'on ha sortit.

+subsequent reflection. Punt d'inflexió - 28 de maig de 2011. (fotogrames: pop ràpid)

Share

2 comentaris:

  1. jaja, cuantas historias pueden contar unos simples pies/zapatos.
    Tu entrada anterior una maravilla, la estoy estudiando ahora en Gótico y la verdad que me muero de ganas de conocerla!

    ResponElimina
  2. M'ha encantat llegir aquest text i m'agrada molt aquest sentiment que tens dintre teu de "tornada a casa". Fa res m'ho vas comentar de refilón i no li vaig donar massa importància, però després de llegir el text m'he adonat del commogut que estaves per aquella nit tan especial. Es nota que estem en una època de canvis i sensacions que van i vénen. Només et dic: SEGUEIX ESCRIVINT, TU.

    ResponElimina