El cielo ha influenciado el día de hoy, o quizás el día se ha reflejado en las nubes...
(cielo sin retoques)
30/5/11
29/5/11
NIT DE GENT
Jo, que borratxo estava.
I que bé que estava, que bé em sentia. La nit va ser un retrobament amb desenes d'amics que feia mesos que no veia. És llavors quan te n'adones que durant el curs no has fet una vida paral·lela en una altra ciutat, sinó que has fet una altra vida. La gent ha canviat molt: els solters estan casats, els de ciències es passaran a lletres, i la rossa ara és morena.
Tot d'una apareixes al teu bar, setmanes després de no haver-lo trepitjat, amb algú amb qui feia tres anys que no parlaves. Li dono gràcies a l'atzar (destí?) i a la improvisació de plans. Van ser uns moments genials. Una hora més tard estàs enmig d'una festa d'aniversari d'algú que no coneixes; de totes maneres la felicitació no falta, "per molts anys guapa!". El local on es celebrava era preciós, una antiga fàbrica del segle XIX amb barra lliure. Surts d'allà amb dos quintos a les mans, en direcció al teu segon bar preferit del centre, on coincideixes amb més gent canviant. I no seria l'última parada...
En definitiva, els resultats: sentiment de tornada a casa, gent retrobada, persones increïbles amb més coses en comú de les que em podia imaginar, moments genials de viure, esperances personals desbordants i sembla que, de moment, amb sort de cara. Tot això, acompanyat amb una gran preocupació personal, i un blau al colze que no sé d'on ha sortit.
Tot d'una apareixes al teu bar, setmanes després de no haver-lo trepitjat, amb algú amb qui feia tres anys que no parlaves. Li dono gràcies a l'atzar (destí?) i a la improvisació de plans. Van ser uns moments genials. Una hora més tard estàs enmig d'una festa d'aniversari d'algú que no coneixes; de totes maneres la felicitació no falta, "per molts anys guapa!". El local on es celebrava era preciós, una antiga fàbrica del segle XIX amb barra lliure. Surts d'allà amb dos quintos a les mans, en direcció al teu segon bar preferit del centre, on coincideixes amb més gent canviant. I no seria l'última parada...
En definitiva, els resultats: sentiment de tornada a casa, gent retrobada, persones increïbles amb més coses en comú de les que em podia imaginar, moments genials de viure, esperances personals desbordants i sembla que, de moment, amb sort de cara. Tot això, acompanyat amb una gran preocupació personal, i un blau al colze que no sé d'on ha sortit.
+subsequent reflection. Punt d'inflexió - 28 de maig de 2011. (fotogrames: pop ràpid)
26/5/11
CONSTRUIR FINS AL CEL
“- Per què continueu aixecant les bastides?-. Tots tres van mirar cap a la part posterior de l’església, on s’alçaven les deu columnes, vuit en semicercle i dues de més apartades. Al darrere s’havien començat a construir els contraforts i els murs que formarien l’absis. Però si les columnes pujaven per damunt de la petita església romànica, les bastides anaven amunt i amunt, sense raó aparent, sense columnes al seu interior, com si els treballadors s’haguessin tornat bojos o volguessin construir una escala fins al cel.”
L'església del mar, Ildefonso Falcones
Visites didàctiques per l'arquitectura barcelonina. Us animo a descobrir la història i geometria d'aquest temple construit per i pel poble, així com tot el seu barri i entorn.
17/5/11
15/5/11
ASSAIG
"La vida no és més que un interminable assaig d'una obra que mai s'estrenarà."
La vida no es más que un interminable ensayo de una obra que jamás se estrenará.
10/5/11
APROXIMACIÓ B/N
"Cançons per a una amiga artista", 20-24 d'abril de 2010,
oli sobre llenç, obra pròpia
Des de llavors l'actitud de creació s'ha esfumat; l'espero amb ànsia, una tela en blanc i un (bon) estiu per endavant, més li val que només s'estigui prenent unes vacances... Proneto tornar a pintar aviat!
9/5/11
INTERCANVI DE MIRADES
Façana de l'Hotel Ohla, intervenció de Frederic Amat
Barcelona no deixa indiferent a ningú. La seva pell, la seva arquitectura, desprèn alguna cosa molt agradable, un esperit mediterrani i multicultural genial. Com sempre, hi ha gustos i opinions per tot, i és que a Barcelona tot hi cap, però no tot s'hi val.
7/5/11
THE CATCHER IN THE RYE
"Creo que un día de estos -dijo-, averiguarás qué es lo que quieres. Y entonces tendrás que aplicarte a ello inmediatamente. No podrás perder si un solo minuto. Eso sería un lujo que no podrías permitirte. Y sé que esto no va a gustarte nada, pero en cuanto descubras qué es lo que quieres, lo primero que tendrás que hacer será tomarte en serio el colegio. No te quedará otro remedio. Te guste o no, lo cierto es que eres estudiante. Amas el conocimiento. Comenzarás a acercarte, si ése es tu deseo y esperanza, a un tipo de conocimiento muy querido de tu corazón. Entre otras cosas, verás que no eres la primera persona a quien la conducta humana ha confundido, asustado, y hasta asqueado. Te alegrará y te animará saber que no estás solo en ese sentido. Son muchos los hombres que han sufrido moral y espiritualmente del mismo modo que tú. Felizmente, algunos de ellos han dejado constancia de su sufrimiento. Y de ellos aprenderás si lo deseas. Del mismo modo que alguien aprenderá algún día de ti si sabes dejar huella. Se trata de un hermoso intercambio que no tiene nada que ver con la educación. Es historia. Es poesía."
"Muchas veces me imagino que hay un montón de niños jugando en un campo de centeno. Miles de niños. Y están solos, quiero decir que no hay nadie mayor vigilándolos. Sólo yo. Estoy al borde de un precipicio y mi trabajo consiste en evitar que los niños caigan a él. En cuanto empiezan a correr sin mirar adónde van, yo salgo de donde esté y los agarro. Eso es lo que me gustaría hacer todo el tiempo. Vigilarlos. Yo sería el guardián entre el centeno. Te parecerá una tontería pero es lo único que de verdad me gustaría hacer. Sé que es una locura."
"La gente siempre aplaude cuando no debe."
"La gente nunca se da cuenta de nada."
"La gente nunca se cree nada."
"La gente siempre aplaude cuando no debe."
El guardián entre el centeno - J.D. Salinger
"Els que m'agraden de veritat són aquells que quan els acabes de llegir penses que tan de bo l'autor fos molt amic teu per poder trucar-li per telèfon quan volguéssis."
Sens dubte el llibre del meu estiu 2010!
4/5/11
2/5/11
HAP YOUR CLANDS
No vaig arribar a temps a veure'ls aquest dissabte a razz compartint escenari amb Sidonie i Mürfila , però queden pendents!
1/5/11
Subscriure's a:
Missatges (Atom)