"Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts! I sentiu l'eternitat al vostre davant! I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer, i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom. Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps, que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat."
Benvolgut, Manel
