H!: MOMENTS

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MOMENTS. Mostrar tots els missatges

1/4/12

EL QUE NO VEUS

"Fotografia el que no veus."

Retrats periodístics 1977-2012, de Pedro Madueño

"El retrat és el gènere més complet, l’essència mateixa de la fotografia."

23/1/12

RENDICIÓ

"Sonaven violins de fons, però no hi havia música. Les gotes de pluja impactaven fortament contra el vidre de la finestra, però no hi havia ni un sol núvol al cel, tan clar com blau aquell dia. Les roses quasi seques que hi havia sobre la taula se seguien pansint cada segon que passava, però feien olor de com si fóssin ben fresques, i les agulles del rellotge no es movien.

De sobte es va quedar adormit i va somniar la pròpia experiència viscuda. 

Sonaven
 violins de fons, però no hi havia música. Les gotes de pluja impactaven
 fortament contra el vidre de la finestra, però no hi havia ni un sol 
núvol al cel, tan clar com blau aquell dia. Les roses quasi seques que hi 
havia sobre la taula se seguien pansint cada segon que passava, però 
feien olor de com si fóssin ben fresques, i les agulles del rellotge no 
es movien.

De sobte es va quedar adormit i va somniar la pròpia experiència viscuda. 

Sonaven
 violins de fons, però no hi havia música..."

3/1/12

DREAMS

Dreams, Chinese Christmas Cards

Sense perdre les fotografies de vista, toca seguir retratant el temps; viure nous i més somnis.

3/9/11

M'AGRADA

Aquelles coses que sempre hem volgut fer. Comencem ara o ja mai més podrem.

30/7/11

Arriscar és una molt bona opció. Fer una passa sense pensar-s'ho dues vegades és la clau que permet aconseguir objectius de forma efectiva, fàcil i neta. Tanmateix l'èxit no està assegurat, però s'han de crear oportunitats al moment. Es diu que a la tercera va a la vençuda, o que qui la segueix l'aconsegueix, però la seguretat i decisió instantània poden estalviar terribles mal de caps.

11/7/11

FOC I BRASES

"Som el foc d'ahir a la nit

les brases del matí

i fem fora les cendres

que només son molèsties.

I ara corre i trenca l'aire

que respires avui

i et fa viure el moment

com si fossin tots els instants

que la vida ens regala avui."

Foc i brases, Inspira

15/6/11

DEL RES AL TOT | "PÁTHOS"

Buscar l'expressió de la perfecció és tot un repte, és el repte. Fins a arribar a una representació de la màxima satisfacció caldrà tot un procés que serà difícil (no impossible?) de resistir per als impacients. El resultat serà bàsic, simple, primari, però expressarà potentment magnificència orgàsmica. Serà la genialitat portada a la vida real, perceptible per a tothom, o si més no per a un servidor; estem parlant de la perfecció, òbviament subjectiva i intransferible. La dificultat del procés és clara, cal temps, referències, reflexions, creativitat, mitjans i trencar esquemes, però encara hi sumarem un altre factor encarregat de dificultar (impossibilitzar?) la cerca: la subjectivitat és efímera; avui m'agrada, demà, no. Així doncs, el repte es complica: aconseguir la perfecció absoluta i atemporal, infinita.

Com començar a tacar un llenç, escriure una paraula, una nota, manipular un tros de fang?

Recollir referències (impressions) personalment interessants ajuda a comprendre's a un mateix i possiblement a apropar-se a l'objectiu. Tot i que trobem múltiples certeses alhora que contradiccions o cites que ens allunyen un pas enrere de la nostra perfecció; com a exemple, algunes referències recollides en el blog: coincideixo amb "less is more", "no creo en el arte, creo en los artistas" i "si crees en los sueños, éstos se cumplirán porque creer y crear solo están a una letra de distancia" però d'altres ens compliquen el camí com "la vida no és més que un interminable assaig d'una obra que mai s'estrenarà" o "les temps sont durs pour les rêveurs". També n'hi ha un tercer tipus que recolzen la nostra ideologia però no ens aporten més que consells difícils de resoldre: "la inspiración existe, pero tiene que encontrate trabajando" o "dels problemes, fer-ne virtuts". Però tornem al mateix lloc, com aconseguir les virtuts? El propi objectiu és un problema, es podria convertir en virtut? La complexitat del món sempre ens té respostes a punt, en aquest cas escoltarem a Kandinsky, que ens anima amb la seva cita: "an empty canvas is a living wonder, far lovelier than certain pictures" (un llenç en blanc és una meravella de vida, molt més bonic que certes imatges). Sembla que les referències i autors dialoguen entre elles i qüestionen la pròpia preocupació sobre la màxima bellesa, però encara no s'aconsegueix el resultat que es vol i no cal perdre l'esperança. De ben segur que ho aconseguiré i completaré el blog amb la meva pròpia obra d'art infinitament perfecta. (O ho intentaré, vaja).

"Blanc sobre Blanc", Kazimir Severinovič Malevič, 1917-18

--------------------------

*Páthos. Arrel grega que defineix el sofriment existencial o l'emoció que una obra d'art desperta.

Aquesta arrel es conserva actualment, evolucionada a "paties", múltiples treballs i sofriments a què es veu abocat l'ésser humà. I d'aquí empatia.

*Empatia. Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d'identificació amb objectes, grups o individus amb què ens relacionem.

--------------------------

Pròximament: "Història d'una h que no volia ser muda".

30/5/11

DEJÉMOSLO EN EXTRAÑO

[♪] Jilted Lovers & Broken Hearts - Brandon Flowers

El cielo ha influenciado el día de hoy, o quizás el día se ha reflejado en las nubes...

(cielo sin retoques)

29/5/11

NIT DE GENT

Jo, que borratxo estava.

I que bé que estava, que bé em sentia. La nit va ser un retrobament amb desenes d'amics que feia mesos que no veia. És llavors quan te n'adones que durant el curs no has fet una vida paral·lela en una altra ciutat, sinó que has fet una altra vida. La gent ha canviat molt: els solters estan casats, els de ciències es passaran a lletres, i la rossa ara és morena.
Tot d'una apareixes al teu bar, setmanes després de no haver-lo trepitjat, amb algú amb qui feia tres anys que no parlaves. Li dono gràcies a l'atzar (destí?) i a la improvisació de plans. Van ser uns moments genials. Una hora més tard estàs enmig d'una festa d'aniversari d'algú que no coneixes; de totes maneres la felicitació no falta, "per molts anys guapa!". El local on es celebrava era preciós, una antiga fàbrica del segle XIX amb barra lliure. Surts d'allà amb dos quintos a les mans, en direcció al teu segon bar preferit del centre, on coincideixes amb més gent canviant. I no seria l'última parada...
En definitiva, els resultats: sentiment de tornada a casa, gent retrobada, persones increïbles amb més coses en comú de les que em podia imaginar, moments genials de viure, esperances personals desbordants i sembla que, de moment, amb sort de cara. Tot això, acompanyat amb una gran preocupació personal, i un blau al colze que no sé d'on ha sortit.

+subsequent reflection. Punt d'inflexió - 28 de maig de 2011. (fotogrames: pop ràpid)