LAND ART

 

[Christo and Jeanne-Claude, the umbrellas, Japan-USA, 1984-91]

 

 [Agnes Denes, Wheatfield - A Confrontation, Manhattan, New York, 1982]

 [RO&AD Architecten, Moses Bridge, Halsteren, Netherlands, 2011]

[Olafur Eliasson, waterfalls, New York, 2008]

CHEMIN VERT

+

Un coet passejant a ras del terra... 
Projeccions estereogràfiques d'Street view 

LA NOCHE ETERNA, LOS DÍAS NO VIVIDOS

"Y a veces pienso que en el mundo real, hay tres

bandos, los unos que viven y otros que lo intentan. Los terceros…solo sueñan."

"Es como cuando sueñas que nadie te ve."

"Si acerco el oído, no podré escuchar el mar.

¿No ves? Tan solo aquel ruido que aceptamos por verdad.

[...]

Y sé… Si acerco el oído no va a aparecer el mar.

¿No ves? Tan solo aquel ruido que aceptamos por verdad.

¿Lo ves? Si somos dos islas en un mar que es gris ciudad.

Di quién, ¿quién de los dos se atreverá a nadar?"

Los seres útiles, El hambre invisible, Wio.

Si tu me dices Ben, yo digo Affleck, Nadie por las calles, Los días no vividos.
La noche eterna, los días no vividos. Love Of Lesbian 2012

Molt bones vibracions de l'avançament del nou àlbum dels Love Of Lesbian. 

EL QUE NO VEUS

 

"Fotografia el que no veus."

Retrats periodístics 1977-2012, de Pedro Madueño

"El retrat és el gènere més complet, l’essència mateixa de la fotografia."

MON ONCLE

Mon Oncle (1958), Jacques Tati

El pervers extrem de la 'machine à habiter', l'avantguarda al límit, la racionalització portada a la irracionalitat, un món surrealistament modern paral·lel a una realitat també caricaturitzada, un artifici grotesc, abstracte i absurd lluny d'una naturalesa instintiva. Humor francès a inicis de segona meitat del segle passat.

 

 

 

RENDICIÓ

"Sonaven violins de fons, però no hi havia música. Les gotes de pluja impactaven fortament contra el vidre de la finestra, però no hi havia ni un sol núvol al cel, tan clar com blau aquell dia. Les roses quasi seques que hi havia sobre la taula se seguien pansint cada segon que passava, però feien olor de com si fóssin ben fresques, i les agulles del rellotge no es movien.

De sobte es va quedar adormit i va somniar la pròpia experiència viscuda. 

Sonaven violins de fons, però no hi havia música. Les gotes de pluja impactaven fortament contra el vidre de la finestra, però no hi havia ni un sol núvol al cel, tan clar com blau aquell dia. Les roses quasi seques que hi havia sobre la taula se seguien pansint cada segon que passava, però feien olor de com si fóssin ben fresques, i les agulles del rellotge no es movien.

De sobte es va quedar adormit i va somniar la pròpia experiència viscuda. 

Sonaven violins de fons, però no hi havia música..."

CAMILLE PISSARRO

"Heureux ceux qui voient de belles choses dans les endroits modestes où d'autres ne voient rien."

"Bienaventurados los que ven cosas hermosas en lugares humildes donde otras personas no ven nada." 

EIXAMPLE

Avui, el que resulta ser la més gran àrea residencial planificada a Europa s'ha anat convertint en el centre d'una regió densament urbana, amb successius canvis en les seves funcions i en les seves formes. L'Eixample ha de veure com els pisos senyorials originaris es tranformen en oficines o es divideixen en apartaments, quan no són enderrocats per a emblemàtics nous edificis de grans firmes. Els grans solars que eren escoles, cinemes o esglésies, garatges o magatzems, cedeixen davant el promotor futbolista o davant la petició d'una associació de veïns que reclama un retall de parc. El petit comerç s'esfuma i el car tendeix a traslladar-se a les zones de nova residència o a l'imperi de les grans galeries i magatzems. La circulació és intensiva i extensiva, però ordenada, mentre que l'aparcament destrossa els terres del vianant. Els cinemes i els bars tendeixen a agrupar-se, com ho fan els despatxos i les agències, i com també ho acaben fent, per hores i per torns, els visitants i els treballadors. només els bancs són a tot arreu, sempre amb la seva mirada glacial de buides vitrines metàl·liques de luxe.

L'Eixample, però, té arbres, uns 30.000 arbres, a 250 quilòmetres de voreres amples de cinc metres; prop de deu mil solars, a unes 600 illes de cases (i, per tant, més de dos mil xamfrans). I té, sobretot, cases de gran arquitectura, entre les quals es mostren exemples de la més bellesa modernista, eclèctica, noucentista, historicista o racionalista. Amb els grans patis interiors, grans com a places, on la intimitat domèstica es combina amb una sensació de companyia veïnal, discreta i distant. I té un microclima envejable. L'Eixample és rectilini sense ser mai monòton, característic sense deixar de ser cosmopolita, públic i privat com a espai sense solució de cointinuïtat. La seva imatge és la que tot turista s'enduu de Barcelona: amb unes gotes de Gaudí i un regust de gòtic. Però també és la imatge que els mateixos barcelonins tenen de la seva ciutat i la que un europeu culte assimila a la idea de ciutat moderna del segle XIX.

 Deu lliçons sobre Barcelona, Manuel de Solà-Morales.

 

 

[+] XAMFRANS_fotografies de Georg Aerni

DREAMS

Dreams, Chinese Christmas Cards

Sense perdre les fotografies de vista, toca seguir retratant el temps; viure nous i més somnis. 

COM VA LA VIDA?

Món boig (Mad world, Tears for fears), Mel 

Com va la vida? 

Converses entre Eduard Punset i Andreu Buenafuente. Coneixement, reflexions i humor.

 

SHUFFLE

"Rain is coming up, soaring high

Feeling you need to stay calm tonight

Say you need it, say you want it, say you want to try

Say you haven't had enough, say you want to.

Once you get the feeling

Once you get them all

Your senses got the key to it

You will make the call

One step back, you're leaving it,

Now it's moving on

Why wouldn't you believe in it

Until it's gone.

Fading out the light, softly saying

Getting it off my mind, anyway

Say you need it, say you want it, say you want to try

Say you haven't had enough, say you want to."

Shuffle, Bombay Bicycle Club

EL TAMAÑO DE UNA BOLSA

"...Uno tiene que imaginarse el mundo como una hoja de papel y a un creador dibujando, probando con objetos que todavía no existen. Las huellas no son sólo lo que queda cuando algo ha desaparecido, sino que también pueden ser las marcas de un proyecto, de algo que va a revelarse. Lo visible empieza con la luz. Y en cuanto hay luz, hay sombra. La mano dibuja sombras en el blanco del papel. Todo dibujo es una sombra en torno a la luz..."

El tamaño de una bolsa, John Berger

POTSER

 "Potser el secret és que no hi ha secrets."

Miquel Martí i Pol

TÒQUIO BLUES

“Ja fa anys, quan encara era jove, quan els records eren molt més vius que ara, vaig provar d’escriure sobre ella unes quantes vegades, però no vaig poder acabar ni una sola línia. Sabia que si era capaç d’escriure aquella primera ratlla la resta vindria sola, però tot i així no me’n vaig sortir. Ho tenia tot tan clar que no sabia per on posar-m’hi. Em passava com amb els mapes, que a vegades són tan detallats que no serveixen. Ara, però, sóc conscient que el que es pot posar en el recipient imperfecte de l’escriptura no són sinó records i idees imperfectes.”

“El que ens fa normals és saber que no ho som.”

 

[♪]  Norwegian wood - versió de guitarra espanyola (The Beatles)

 Tòquio Blues, Haruki Murakami

Un escriptor oriental que escriu com un d'occidental. El llibre del meu estiu 2011.

M'AGRADA

 

Aquelles coses que sempre hem volgut fer. Comencem ara o ja mai més podrem.