Mon Oncle (1958), Jacques Tati
El pervers extrem de la 'machine à habiter', l'avantguarda al límit, la racionalització portada a la irracionalitat, un món surrealistament modern paral·lel a una realitat també caricaturitzada, un artifici grotesc, abstracte i absurd lluny d'una naturalesa instintiva. Humor francès a inicis de segona meitat del segle passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada