16/9/12

LAND ART

[Christo and Jeanne-Claude, the umbrellas, Japan-USA, 1984-91]

[Agnes Denes, Wheatfield - A Confrontation, Manhattan, New York, 1982]

[RO&AD Architecten, Moses Bridge, Halsteren, Netherlands, 2011]

[Olafur Eliasson, waterfalls, New York, 2008]

11/6/12

CHEMIN VERT

Un coet passejant a ras del terra...
Projeccions estereogràfiques d'Street view

10/4/12

LA NOCHE ETERNA, LOS DÍAS NO VIVIDOS

"Y a veces pienso que en el mundo real, hay tres

bandos, los unos que viven y otros que lo intentan. Los terceros…solo sueñan."

"Es como cuando sueñas que nadie te ve."

"Si acerco el oído, no podré escuchar el mar.

¿No ves? Tan solo aquel ruido que aceptamos por verdad.

[...]

Y sé… Si acerco el oído no va a aparecer el mar.

¿No ves? Tan solo aquel ruido que aceptamos por verdad.

¿Lo ves? Si somos dos islas en un mar que es gris ciudad.

Di quién, ¿quién de los dos se atreverá a nadar?"

Los seres útiles, El hambre invisible, Wio.

Si tu me dices Ben, yo digo Affleck, Nadie por las calles, Los días no vividos.
La noche eterna, los días no vividos. Love Of Lesbian 2012

Molt bones vibracions de l'avançament del nou àlbum dels Love Of Lesbian.

1/4/12

EL QUE NO VEUS

"Fotografia el que no veus."

Retrats periodístics 1977-2012, de Pedro Madueño

"El retrat és el gènere més complet, l’essència mateixa de la fotografia."

22/3/12

Mon Oncle (1958), Jacques Tati

El pervers extrem de la 'machine à habiter', l'avantguarda al límit, la racionalització portada a la irracionalitat, un món surrealistament modern paral·lel a una realitat també caricaturitzada, un artifici grotesc, abstracte i absurd lluny d'una naturalesa instintiva. Humor francès a inicis de segona meitat del segle passat.

23/1/12

RENDICIÓ

"Sonaven violins de fons, però no hi havia música. Les gotes de pluja impactaven fortament contra el vidre de la finestra, però no hi havia ni un sol núvol al cel, tan clar com blau aquell dia. Les roses quasi seques que hi havia sobre la taula se seguien pansint cada segon que passava, però feien olor de com si fóssin ben fresques, i les agulles del rellotge no es movien.

De sobte es va quedar adormit i va somniar la pròpia experiència viscuda. 

Sonaven
 violins de fons, però no hi havia música. Les gotes de pluja impactaven
 fortament contra el vidre de la finestra, però no hi havia ni un sol 
núvol al cel, tan clar com blau aquell dia. Les roses quasi seques que hi 
havia sobre la taula se seguien pansint cada segon que passava, però 
feien olor de com si fóssin ben fresques, i les agulles del rellotge no 
es movien.

De sobte es va quedar adormit i va somniar la pròpia experiència viscuda. 

Sonaven
 violins de fons, però no hi havia música..."

15/1/12

CAMILLE PISSARRO

"Heureux ceux qui voient de belles choses dans les endroits modestes où d'autres ne voient rien."

"Bienaventurados los que ven cosas hermosas en lugares humildes donde otras personas no ven nada."

12/1/12

EIXAMPLE

Avui, el que resulta ser la més gran àrea residencial planificada a Europa s'ha anat convertint en el centre d'una regió densament urbana, amb successius canvis en les seves funcions i en les seves formes. L'Eixample ha de veure com els pisos senyorials originaris es tranformen en oficines o es divideixen en apartaments, quan no són enderrocats per a emblemàtics nous edificis de grans firmes. Els grans solars que eren escoles, cinemes o esglésies, garatges o magatzems, cedeixen davant el promotor futbolista o davant la petició d'una associació de veïns que reclama un retall de parc. El petit comerç s'esfuma i el car tendeix a traslladar-se a les zones de nova residència o a l'imperi de les grans galeries i magatzems. La circulació és intensiva i extensiva, però ordenada, mentre que l'aparcament destrossa els terres del vianant. Els cinemes i els bars tendeixen a agrupar-se, com ho fan els despatxos i les agències, i com també ho acaben fent, per hores i per torns, els visitants i els treballadors. només els bancs són a tot arreu, sempre amb la seva mirada glacial de buides vitrines metàl·liques de luxe.

L'Eixample, però, té arbres, uns 30.000 arbres, a 250 quilòmetres de voreres amples de cinc metres; prop de deu mil solars, a unes 600 illes de cases (i, per tant, més de dos mil xamfrans). I té, sobretot, cases de gran arquitectura, entre les quals es mostren exemples de la més bellesa modernista, eclèctica, noucentista, historicista o racionalista. Amb els grans patis interiors, grans com a places, on la intimitat domèstica es combina amb una sensació de companyia veïnal, discreta i distant. I té un microclima envejable. L'Eixample és rectilini sense ser mai monòton, característic sense deixar de ser cosmopolita, públic i privat com a espai sense solució de cointinuïtat. La seva imatge és la que tot turista s'enduu de Barcelona: amb unes gotes de Gaudí i un regust de gòtic. Però també és la imatge que els mateixos barcelonins tenen de la seva ciutat i la que un europeu culte assimila a la idea de ciutat moderna del segle XIX.

Deu lliçons sobre Barcelona, Manuel de Solà-Morales.