Món boig (Mad world, Tears for fears), Mel
Com va la vida?
18/11/11
COM VA LA VIDA?
23/10/11
SHUFFLE
"Rain is coming up, soaring high
Feeling you need to stay calm tonight
Say you need it, say you want it, say you want to try
Say you haven't had enough, say you want to.
Once you get the feeling
Once you get them all
Your senses got the key to it
You will make the call
One step back, you're leaving it,
Now it's moving on
Why wouldn't you believe in it
Until it's gone.
Fading out the light, softly saying
Getting it off my mind, anyway
Say you need it, say you want it, say you want to try
Say you haven't had enough, say you want to."
21/10/11
EL TAMAÑO DE UNA BOLSA
"...Uno tiene que imaginarse el mundo como una hoja de papel y a un creador dibujando, probando con objetos que todavía no existen. Las huellas no son sólo lo que queda cuando algo ha desaparecido, sino que también pueden ser las marcas de un proyecto, de algo que va a revelarse. Lo visible empieza con la luz. Y en cuanto hay luz, hay sombra. La mano dibuja sombras en el blanco del papel. Todo dibujo es una sombra en torno a la luz..."
El tamaño de una bolsa, John Berger
20/10/11
9/9/11
TÒQUIO BLUES
“Ja fa
anys, quan encara era jove, quan els records eren molt més vius que ara, vaig
provar d’escriure sobre ella unes quantes vegades, però no vaig poder acabar ni
una sola línia. Sabia que si era capaç d’escriure aquella primera ratlla la
resta vindria sola, però tot i així no me’n vaig sortir. Ho tenia tot tan clar
que no sabia per on posar-m’hi. Em passava com amb els mapes, que a vegades són
tan detallats que no serveixen. Ara, però, sóc conscient que el que es pot
posar en el recipient imperfecte de l’escriptura no són sinó records i idees
imperfectes.”
“El que
ens fa normals és saber que no ho som.”
Tòquio Blues, Haruki Murakami
Un escriptor oriental que escriu com un d'occidental. El llibre del meu estiu 2011.
3/9/11
25/8/11
4/8/11
5 YEARS TIME
"Five years time I might not know you
in five years time We might not speak
And in five years time We might not get along
in five years time
You might just prove me wrong."
5 years time, Noah and the Whale
ukelele properament (?)
30/7/11
ARRISCAR
Arriscar és una molt bona opció. Fer una passa sense pensar-s'ho dues vegades és la clau que permet aconseguir objectius de forma efectiva, fàcil i neta. Tanmateix l'èxit no està assegurat, però s'han de crear oportunitats al moment. Es diu que a la tercera va a la vençuda, o que qui la segueix l'aconsegueix, però la seguretat i decisió instantània poden estalviar terribles mal de caps.
29/7/11
TO DREAM, DREAMING
Rec (un espai per pensar), Igualada
Com cada estiu, toca somiar tres vegades per nit.
19/7/11
BENVOLGUT
"Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts! I sentiu l'eternitat al vostre davant! I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer, i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom. Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps, que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat."
Benvolgut, Manel
18/7/11
BARCELONA
Barcelona (time-lapse), Maurici Mayol
Amb ull arquitectònic es capten els punts de vista i llocs més rellevants de la ciutat.
Arquitectura 2.0, a partir de setembre de 2011.
16/7/11
11/7/11
FOC I BRASES
"Som el foc d'ahir a la nit
les brases del matí
i fem fora les cendres
que només son molèsties.
I ara corre i trenca l'aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala avui."
30/6/11
17/6/11
RIGHT BEHIND YOU
"I'm right behind you
In the light of hope
I'll be beside you
On that dusty road.
No one expects you to deny
And no one accepts your reasons why
You cling to the ways of my name
When you touch the stone."
And no one accepts your reasons why
You cling to the ways of my name
When you touch the stone."
Right behind you, Brandon Flowers
15/6/11
DEL RES AL TOT | "PÁTHOS"
Buscar l'expressió de la perfecció és tot un repte, és el repte. Fins a arribar a una representació de la màxima satisfacció caldrà tot un procés que serà difícil (no impossible?) de resistir per als impacients. El resultat serà bàsic, simple, primari, però expressarà potentment magnificència orgàsmica. Serà la genialitat portada a la vida real, perceptible per a tothom, o si més no per a un servidor; estem parlant de la perfecció, òbviament subjectiva i intransferible. La dificultat del procés és clara, cal temps, referències, reflexions, creativitat, mitjans i trencar esquemes, però encara hi sumarem un altre factor encarregat de dificultar (impossibilitzar?) la cerca: la subjectivitat és efímera; avui m'agrada, demà, no. Així doncs, el repte es complica: aconseguir la perfecció absoluta i atemporal, infinita.
Com començar a tacar un llenç, escriure una paraula, una nota, manipular un tros de fang?
Recollir referències (impressions) personalment interessants ajuda a comprendre's a un mateix i possiblement a apropar-se a l'objectiu. Tot i que trobem múltiples certeses alhora que contradiccions o cites que ens allunyen un pas enrere de la nostra perfecció; com a exemple, algunes referències recollides en el blog: coincideixo amb "less is more", "no creo en el arte, creo en los artistas" i "si crees en los sueños, éstos se cumplirán porque creer y crear solo están a una letra de distancia" però d'altres ens compliquen el camí com "la vida no és més que un interminable assaig d'una obra que mai s'estrenarà" o "les temps sont durs pour les rêveurs". També n'hi ha un tercer tipus que recolzen la nostra ideologia però no ens aporten més que consells difícils de resoldre: "la inspiración existe, pero tiene que encontrate trabajando" o "dels problemes, fer-ne virtuts". Però tornem al mateix lloc, com aconseguir les virtuts? El propi objectiu és un problema, es podria convertir en virtut? La complexitat del món sempre ens té respostes a punt, en aquest cas escoltarem a Kandinsky, que ens anima amb la seva cita: "an empty canvas is a living wonder, far lovelier than certain pictures" (un llenç en blanc és una meravella de vida, molt més bonic que certes imatges). Sembla que les referències i autors dialoguen entre elles i qüestionen la pròpia preocupació sobre la màxima bellesa, però encara no s'aconsegueix el resultat que es vol i no cal perdre l'esperança. De ben segur que ho aconseguiré i completaré el blog amb la meva pròpia obra d'art infinitament perfecta. (O ho intentaré, vaja).
"Blanc sobre Blanc", Kazimir Severinovič Malevič, 1917-18
--------------------------
*Páthos. Arrel grega que defineix el sofriment existencial o l'emoció que una obra d'art desperta.
Aquesta arrel es conserva actualment, evolucionada a "paties", múltiples treballs i sofriments a què es veu abocat l'ésser humà. I d'aquí empatia.
*Empatia. Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d'identificació amb objectes, grups o individus amb què ens relacionem.
--------------------------
Pròximament: "Història d'una h que no volia ser muda".
14/6/11
8/6/11
KANDINSKY
"Toda obra de arte es hija de su tiempo, muchas veces es madre de nuestros sentimientos.
De la misma forma, cada período de la cultura produce un arte propio que no puede repetirse. El intento de revivir principios artísticos pasados puede producir, a lo sumo, obras de arte que son como un niño muerto antes de nacer. Por ejemplo, no podemos en absoluto sentir y vivir interiormente como los antiguos griegos. Los esfuerzos por poner en práctica los principios griegos de la escultura, por ejemplo, solamente crearán formas parecidas a las griegas, pero la obra quedará inanimada para siempre. Una imitación semejante se parece a las imitaciones de un mono. Exteriormente los movimientos del mono son idénticos a los humanos. El mono se sienta y sostiene un libro ante los ojos, lo hojea y adopta un aire de gravedad, pero el sentido interior de estos movimientos falta completamente.
[...] Los sentimientos más toscos como el miedo, la alegría, la tristeza, etc., que podrían servir de tentación como contenido del arte, atraerán poco al artista. Éste intentará despertar sentimientos más sutiles que actualmente no tienen nombre. El artista vive una vida compleja, sutil, y la obra nacida de él provocará necesariamente en el espectador capaz de sentirla, emociones más matizadas que nuestras palabras no pueden expresar.
[...] Un edificio grande, muy grande, pequeño o mediano, dividido en diversas salas. Las paredes de las salas llenas de lienzos pequeños, grandes, medianos. A veces miles de lienzos que reproducen por medio del color trozos de «naturaleza»: animales en luz y sombra, bebiendo agua, junto al agua, tumbados en la hierba; junto a ellos una cruicifixión hecha por un artista que no cree en Cristo; flores, figuras sentadas, andando, de pie, a veces desnudas, muchas mujeres desnudas (algunas vistas en perspectiva desde atrás); manzanas y bandejas de plata, retrato del Consejero N; anochecer; dama en rosa; patos volando; retrato de la baronesa X; gansos volando; dama en blanco, terneras en la sombra con manchas de sol amarillas, retrato de su excelencia el señor Y; dama en verde. Todos estos datos están impresos en un libro: los nombres de los artistas, los nombres de los cuadros. Las personas llevan estos libros en la mano y van de un lienzo a otro, los miran y leen los nombres. Luego se marchan, tan pobres o tan ricas como entraron, y son absorbidas inmediatamente por sus intereses, que no tienen nada que ver con el arte. ¿Por qué vinieron? Cada cuadro encierra misteriosamente toda una vida, toda una vida con muchos sufrimientos, dudas, horas de entusíasmo y de luz.
[...] Las almas hambrientas se van hambrientas. La gran masa pasea por las salas y encuentra los lienzos «bonitos» y «grandiosos». El hombre que podría decir algo al hombre no ha dicho nada, y el que podría oír no ha oído nada. Este estado del arte se llama l'art pour l'art. La destrucción de los sonidos internos, que son la vida de los colores, la dispersión de las fuerzas del artista en el vacío, es «el arte por el arte»."
De lo espiritual en el arte, Wassily Kandinsky
7/6/11
6/6/11
AI JEAN-LUC! (+acords)
"La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet
era fàcilment mal interpretable...
era fàcilment mal interpretable...
Ai Jean-Luc! Ai Jean-Luc! Vull entendre-ho però no puc."
Acords guitarra: Jean-Luc - Els amics de les arts
Mi
Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial
La
de cinema francès a la fresca.
Mi
El meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant
Do#m
i els dos vam decidir sortir de gresca.
La Do#m
Se'ns va fer tard.
Si La Mi
Va dir: "No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar.
Si La Mi
Que al pis hi tinc un quarto exprés per convidats".
Mi
Et deixo aquí sobre un cobrellit
La
perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
Mi
Si tens gana o vols aigua tu mateix
La
pots fer com si fossis a casa.
La Do#m
La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era
Sol#m La
fàcilment mal interpretable.
Fa#m
Vaig augurar una nit per la posteritat,
fer un cim, fer un 8.000,
Si Mi7
fer quelcom difícilment igualable.
La Do#m
Però allà no passava res,
Si La Mi
només aquell silenci trencat pel meu somier.
Si
Potser no era el seu tipus,
La Mi
millor que no fes res.
La Do#m
I en una paret al fons
Si
imprès en blanc i negre
La Mi
hi havia un pòster d'en Godard.
Si
Potser ell podria dir-me
La
perquè em ballava el cap.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Mi
Ell va dir que en casos com aquests no es tracta
Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial
La
de cinema francès a la fresca.
Mi
El meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant
Do#m
i els dos vam decidir sortir de gresca.
La Do#m
Se'ns va fer tard.
Si La Mi
Va dir: "No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar.
Si La Mi
Que al pis hi tinc un quarto exprés per convidats".
Mi
Et deixo aquí sobre un cobrellit
La
perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
Mi
Si tens gana o vols aigua tu mateix
La
pots fer com si fossis a casa.
La Do#m
La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era
Sol#m La
fàcilment mal interpretable.
Fa#m
Vaig augurar una nit per la posteritat,
fer un cim, fer un 8.000,
Si Mi7
fer quelcom difícilment igualable.
La Do#m
Però allà no passava res,
Si La Mi
només aquell silenci trencat pel meu somier.
Si
Potser no era el seu tipus,
La Mi
millor que no fes res.
La Do#m
I en una paret al fons
Si
imprès en blanc i negre
La Mi
hi havia un pòster d'en Godard.
Si
Potser ell podria dir-me
La
perquè em ballava el cap.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Mi
Ell va dir que en casos com aquests no es tracta
de ser més guapo o més lleig
La
sinó d'estar convençut de fer-ho.
Mi
Jo vaig dir-li: "Ja però si ara hi vaig i ella no vol
Do#m
després què? després tot això acaba siguent un rollo patatero".
La Do#m
Em va convidar a fumar
Si La Mi
i en un plano-seqüència una frase magistral
Si
"Una dona és una dona
La Mi
no et preocupis, tant se val".
La Do#m
L'endemà vam esmorzar,
Si La Mi
ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar
Si La Mi
ella em va fer un petó que encara no sé interpretar.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
La
sinó d'estar convençut de fer-ho.
Mi
Jo vaig dir-li: "Ja però si ara hi vaig i ella no vol
Do#m
després què? després tot això acaba siguent un rollo patatero".
La Do#m
Em va convidar a fumar
Si La Mi
i en un plano-seqüència una frase magistral
Si
"Una dona és una dona
La Mi
no et preocupis, tant se val".
La Do#m
L'endemà vam esmorzar,
Si La Mi
ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar
Si La Mi
ella em va fer un petó que encara no sé interpretar.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
30/5/11
DEJÉMOSLO EN EXTRAÑO
El cielo ha influenciado el día de hoy, o quizás el día se ha reflejado en las nubes...
(cielo sin retoques)
29/5/11
NIT DE GENT
Jo, que borratxo estava.
I que bé que estava, que bé em sentia. La nit va ser un retrobament amb desenes d'amics que feia mesos que no veia. És llavors quan te n'adones que durant el curs no has fet una vida paral·lela en una altra ciutat, sinó que has fet una altra vida. La gent ha canviat molt: els solters estan casats, els de ciències es passaran a lletres, i la rossa ara és morena.
Tot d'una apareixes al teu bar, setmanes després de no haver-lo trepitjat, amb algú amb qui feia tres anys que no parlaves. Li dono gràcies a l'atzar (destí?) i a la improvisació de plans. Van ser uns moments genials. Una hora més tard estàs enmig d'una festa d'aniversari d'algú que no coneixes; de totes maneres la felicitació no falta, "per molts anys guapa!". El local on es celebrava era preciós, una antiga fàbrica del segle XIX amb barra lliure. Surts d'allà amb dos quintos a les mans, en direcció al teu segon bar preferit del centre, on coincideixes amb més gent canviant. I no seria l'última parada...
En definitiva, els resultats: sentiment de tornada a casa, gent retrobada, persones increïbles amb més coses en comú de les que em podia imaginar, moments genials de viure, esperances personals desbordants i sembla que, de moment, amb sort de cara. Tot això, acompanyat amb una gran preocupació personal, i un blau al colze que no sé d'on ha sortit.
Tot d'una apareixes al teu bar, setmanes després de no haver-lo trepitjat, amb algú amb qui feia tres anys que no parlaves. Li dono gràcies a l'atzar (destí?) i a la improvisació de plans. Van ser uns moments genials. Una hora més tard estàs enmig d'una festa d'aniversari d'algú que no coneixes; de totes maneres la felicitació no falta, "per molts anys guapa!". El local on es celebrava era preciós, una antiga fàbrica del segle XIX amb barra lliure. Surts d'allà amb dos quintos a les mans, en direcció al teu segon bar preferit del centre, on coincideixes amb més gent canviant. I no seria l'última parada...
En definitiva, els resultats: sentiment de tornada a casa, gent retrobada, persones increïbles amb més coses en comú de les que em podia imaginar, moments genials de viure, esperances personals desbordants i sembla que, de moment, amb sort de cara. Tot això, acompanyat amb una gran preocupació personal, i un blau al colze que no sé d'on ha sortit.
+subsequent reflection. Punt d'inflexió - 28 de maig de 2011. (fotogrames: pop ràpid)
26/5/11
CONSTRUIR FINS AL CEL
“- Per què continueu aixecant les bastides?-. Tots tres van mirar cap a la part posterior de l’església, on s’alçaven les deu columnes, vuit en semicercle i dues de més apartades. Al darrere s’havien començat a construir els contraforts i els murs que formarien l’absis. Però si les columnes pujaven per damunt de la petita església romànica, les bastides anaven amunt i amunt, sense raó aparent, sense columnes al seu interior, com si els treballadors s’haguessin tornat bojos o volguessin construir una escala fins al cel.”
L'església del mar, Ildefonso Falcones
Visites didàctiques per l'arquitectura barcelonina. Us animo a descobrir la història i geometria d'aquest temple construit per i pel poble, així com tot el seu barri i entorn.
17/5/11
15/5/11
ASSAIG
"La vida no és més que un interminable assaig d'una obra que mai s'estrenarà."
La vida no es más que un interminable ensayo de una obra que jamás se estrenará.
10/5/11
APROXIMACIÓ B/N
"Cançons per a una amiga artista", 20-24 d'abril de 2010,
oli sobre llenç, obra pròpia
Des de llavors l'actitud de creació s'ha esfumat; l'espero amb ànsia, una tela en blanc i un (bon) estiu per endavant, més li val que només s'estigui prenent unes vacances... Proneto tornar a pintar aviat!
9/5/11
INTERCANVI DE MIRADES
Façana de l'Hotel Ohla, intervenció de Frederic Amat
Barcelona no deixa indiferent a ningú. La seva pell, la seva arquitectura, desprèn alguna cosa molt agradable, un esperit mediterrani i multicultural genial. Com sempre, hi ha gustos i opinions per tot, i és que a Barcelona tot hi cap, però no tot s'hi val.
7/5/11
THE CATCHER IN THE RYE
"Creo que un día de estos -dijo-, averiguarás qué es lo que quieres. Y entonces tendrás que aplicarte a ello inmediatamente. No podrás perder si un solo minuto. Eso sería un lujo que no podrías permitirte. Y sé que esto no va a gustarte nada, pero en cuanto descubras qué es lo que quieres, lo primero que tendrás que hacer será tomarte en serio el colegio. No te quedará otro remedio. Te guste o no, lo cierto es que eres estudiante. Amas el conocimiento. Comenzarás a acercarte, si ése es tu deseo y esperanza, a un tipo de conocimiento muy querido de tu corazón. Entre otras cosas, verás que no eres la primera persona a quien la conducta humana ha confundido, asustado, y hasta asqueado. Te alegrará y te animará saber que no estás solo en ese sentido. Son muchos los hombres que han sufrido moral y espiritualmente del mismo modo que tú. Felizmente, algunos de ellos han dejado constancia de su sufrimiento. Y de ellos aprenderás si lo deseas. Del mismo modo que alguien aprenderá algún día de ti si sabes dejar huella. Se trata de un hermoso intercambio que no tiene nada que ver con la educación. Es historia. Es poesía."
"Muchas veces me imagino que hay un montón de niños jugando en un campo de centeno. Miles de niños. Y están solos, quiero decir que no hay nadie mayor vigilándolos. Sólo yo. Estoy al borde de un precipicio y mi trabajo consiste en evitar que los niños caigan a él. En cuanto empiezan a correr sin mirar adónde van, yo salgo de donde esté y los agarro. Eso es lo que me gustaría hacer todo el tiempo. Vigilarlos. Yo sería el guardián entre el centeno. Te parecerá una tontería pero es lo único que de verdad me gustaría hacer. Sé que es una locura."
"La gente siempre aplaude cuando no debe."
"La gente nunca se da cuenta de nada."
"La gente nunca se cree nada."
"La gente siempre aplaude cuando no debe."
El guardián entre el centeno - J.D. Salinger
"Els que m'agraden de veritat són aquells que quan els acabes de llegir penses que tan de bo l'autor fos molt amic teu per poder trucar-li per telèfon quan volguéssis."
Sens dubte el llibre del meu estiu 2010!
4/5/11
2/5/11
HAP YOUR CLANDS
No vaig arribar a temps a veure'ls aquest dissabte a razz compartint escenari amb Sidonie i Mürfila , però queden pendents!
1/5/11
29/4/11
CREER Y CREAR
"Si crees en los sueños, éstos se cumplirán porque creer y crear sólo están a una letra de distancia."
28/4/11
WHEN YOU WERE YOUNG
"And sometimes you close your eyes and see the place where you used to live..."
Encara recordo aquell concert a Barcelona, un dels millors directes que he viscut mai.
BIOGRAFÍA
No cojas la cuchara con la mano izquierda.
No pongas los codos en la mesa.
Dobla bien la servilleta.
Eso, para empezar.
No pongas los codos en la mesa.
Dobla bien la servilleta.
Eso, para empezar.
Extraiga la raíz cuadrada de tres mil trescientos trece.
¿Dónde está Tanganika? ¿Qué año nació Cervantes?
Le pondré un cero en conducta si habla con su compañero.
Eso, para seguir.
¿Le parece a usted correcto que un ingeniero haga versos?
La cultura es un adorno y el negocio es el negocio.
Si sigues con esa chica, te cerraremos las puertas.
Eso, para vivir.
No seas tan loco. Sé educado. Sé correcto.
No bebas. No fumes. No tosas. No respires.
¡Ay sí, no respirar! Dar el no a todos los noes.
Y descansar: Morir.
26/4/11
21/4/11
ARCHITECTURE WITHOUT ARCHITECTS
“Lo que hace falta no es una nueva forma de construir, sino una nueva forma de vivir.”
"What we need is not a new way of building but a new way of living."
18/4/11
MARISCAL
"Convences si tú estás convencido, fascinas si tú estás fascinado."
Exposició 'Mariscal en la Pedrera': 29 de setembre 2010 a 30 de gener 2011.
UNIVERSOS INFINITOS
"Ahora dicen que hay muchos más universos, infinitos como el nuestro.
Dime si no es para volverse loco, ¿No te sientes más pequeño?
Dime si no es para volverse loco, ¿No te sientes más pequeño?
Dos espejos frente a frente crearán
cien mil caras que observar,
puede que alguno de ellos sea el real,
lo tendré que investigar.
Que empiece el viaje ya ...
Me perdí en mi universo, ¿y tú?
No volveré a hacerlo más, no he encontrado respuestas.
¿Y si no regreso jamás y este ruido no cesa?
Mundos que van a estallar si mi vida es la apuesta.
Y yo ya no puedo hacer más si este más siempre resta ..."
17/4/11
LUMIÈRE, OMBRES
"Plus on s'approche de la lumière, plus on se connaît plein d'ombres."
No hi ha llum sense ombra, no?
15/4/11
14/4/11
12/4/11
MIES VAN DER ROHE
"Less is more."
Describing him architecture, but what people don't know is that Mies never said this quote.
Menos es más. Menys és més. Tot i que Mies mai ho digués.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)