Buscar l'expressió de la perfecció és tot un repte, és el repte. Fins a arribar a una representació de la màxima satisfacció caldrà tot un procés que serà difícil (no impossible?) de resistir per als impacients. El resultat serà bàsic, simple, primari, però expressarà potentment magnificència orgàsmica. Serà la genialitat portada a la vida real, perceptible per a tothom, o si més no per a un servidor; estem parlant de la perfecció, òbviament subjectiva i intransferible. La dificultat del procés és clara, cal temps, referències, reflexions, creativitat, mitjans i trencar esquemes, però encara hi sumarem un altre factor encarregat de dificultar (impossibilitzar?) la cerca: la subjectivitat és efímera; avui m'agrada, demà, no. Així doncs, el repte es complica: aconseguir la perfecció absoluta i atemporal, infinita.
Com començar a tacar un llenç, escriure una paraula, una nota, manipular un tros de fang?
Recollir referències (impressions) personalment interessants ajuda a comprendre's a un mateix i possiblement a apropar-se a l'objectiu. Tot i que trobem múltiples certeses alhora que contradiccions o cites que ens allunyen un pas enrere de la nostra perfecció; com a exemple, algunes referències recollides en el blog: coincideixo amb "less is more", "no creo en el arte, creo en los artistas" i "si crees en los sueños, éstos se cumplirán porque creer y crear solo están a una letra de distancia" però d'altres ens compliquen el camí com "la vida no és més que un interminable assaig d'una obra que mai s'estrenarà" o "les temps sont durs pour les rêveurs". També n'hi ha un tercer tipus que recolzen la nostra ideologia però no ens aporten més que consells difícils de resoldre: "la inspiración existe, pero tiene que encontrate trabajando" o "dels problemes, fer-ne virtuts". Però tornem al mateix lloc, com aconseguir les virtuts? El propi objectiu és un problema, es podria convertir en virtut? La complexitat del món sempre ens té respostes a punt, en aquest cas escoltarem a Kandinsky, que ens anima amb la seva cita: "an empty canvas is a living wonder, far lovelier than certain pictures" (un llenç en blanc és una meravella de vida, molt més bonic que certes imatges). Sembla que les referències i autors dialoguen entre elles i qüestionen la pròpia preocupació sobre la màxima bellesa, però encara no s'aconsegueix el resultat que es vol i no cal perdre l'esperança. De ben segur que ho aconseguiré i completaré el blog amb la meva pròpia obra d'art infinitament perfecta. (O ho intentaré, vaja).
"Blanc sobre Blanc", Kazimir Severinovič Malevič, 1917-18
--------------------------
*Páthos. Arrel grega que defineix el sofriment existencial o l'emoció que una obra d'art desperta.
Aquesta arrel es conserva actualment, evolucionada a "paties", múltiples treballs i sofriments a què es veu abocat l'ésser humà. I d'aquí empatia.
*Empatia. Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d'identificació amb objectes, grups o individus amb què ens relacionem.
--------------------------
Pròximament: "Història d'una h que no volia ser muda".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada