30/6/11
17/6/11
RIGHT BEHIND YOU
"I'm right behind you
In the light of hope
I'll be beside you
On that dusty road.
No one expects you to deny
And no one accepts your reasons why
You cling to the ways of my name
When you touch the stone."
And no one accepts your reasons why
You cling to the ways of my name
When you touch the stone."
Right behind you, Brandon Flowers
15/6/11
DEL RES AL TOT | "PÁTHOS"
Buscar l'expressió de la perfecció és tot un repte, és el repte. Fins a arribar a una representació de la màxima satisfacció caldrà tot un procés que serà difícil (no impossible?) de resistir per als impacients. El resultat serà bàsic, simple, primari, però expressarà potentment magnificència orgàsmica. Serà la genialitat portada a la vida real, perceptible per a tothom, o si més no per a un servidor; estem parlant de la perfecció, òbviament subjectiva i intransferible. La dificultat del procés és clara, cal temps, referències, reflexions, creativitat, mitjans i trencar esquemes, però encara hi sumarem un altre factor encarregat de dificultar (impossibilitzar?) la cerca: la subjectivitat és efímera; avui m'agrada, demà, no. Així doncs, el repte es complica: aconseguir la perfecció absoluta i atemporal, infinita.
Com començar a tacar un llenç, escriure una paraula, una nota, manipular un tros de fang?
Recollir referències (impressions) personalment interessants ajuda a comprendre's a un mateix i possiblement a apropar-se a l'objectiu. Tot i que trobem múltiples certeses alhora que contradiccions o cites que ens allunyen un pas enrere de la nostra perfecció; com a exemple, algunes referències recollides en el blog: coincideixo amb "less is more", "no creo en el arte, creo en los artistas" i "si crees en los sueños, éstos se cumplirán porque creer y crear solo están a una letra de distancia" però d'altres ens compliquen el camí com "la vida no és més que un interminable assaig d'una obra que mai s'estrenarà" o "les temps sont durs pour les rêveurs". També n'hi ha un tercer tipus que recolzen la nostra ideologia però no ens aporten més que consells difícils de resoldre: "la inspiración existe, pero tiene que encontrate trabajando" o "dels problemes, fer-ne virtuts". Però tornem al mateix lloc, com aconseguir les virtuts? El propi objectiu és un problema, es podria convertir en virtut? La complexitat del món sempre ens té respostes a punt, en aquest cas escoltarem a Kandinsky, que ens anima amb la seva cita: "an empty canvas is a living wonder, far lovelier than certain pictures" (un llenç en blanc és una meravella de vida, molt més bonic que certes imatges). Sembla que les referències i autors dialoguen entre elles i qüestionen la pròpia preocupació sobre la màxima bellesa, però encara no s'aconsegueix el resultat que es vol i no cal perdre l'esperança. De ben segur que ho aconseguiré i completaré el blog amb la meva pròpia obra d'art infinitament perfecta. (O ho intentaré, vaja).
"Blanc sobre Blanc", Kazimir Severinovič Malevič, 1917-18
--------------------------
*Páthos. Arrel grega que defineix el sofriment existencial o l'emoció que una obra d'art desperta.
Aquesta arrel es conserva actualment, evolucionada a "paties", múltiples treballs i sofriments a què es veu abocat l'ésser humà. I d'aquí empatia.
*Empatia. Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d'identificació amb objectes, grups o individus amb què ens relacionem.
--------------------------
Pròximament: "Història d'una h que no volia ser muda".
14/6/11
8/6/11
KANDINSKY
"Toda obra de arte es hija de su tiempo, muchas veces es madre de nuestros sentimientos.
De la misma forma, cada período de la cultura produce un arte propio que no puede repetirse. El intento de revivir principios artísticos pasados puede producir, a lo sumo, obras de arte que son como un niño muerto antes de nacer. Por ejemplo, no podemos en absoluto sentir y vivir interiormente como los antiguos griegos. Los esfuerzos por poner en práctica los principios griegos de la escultura, por ejemplo, solamente crearán formas parecidas a las griegas, pero la obra quedará inanimada para siempre. Una imitación semejante se parece a las imitaciones de un mono. Exteriormente los movimientos del mono son idénticos a los humanos. El mono se sienta y sostiene un libro ante los ojos, lo hojea y adopta un aire de gravedad, pero el sentido interior de estos movimientos falta completamente.
[...] Los sentimientos más toscos como el miedo, la alegría, la tristeza, etc., que podrían servir de tentación como contenido del arte, atraerán poco al artista. Éste intentará despertar sentimientos más sutiles que actualmente no tienen nombre. El artista vive una vida compleja, sutil, y la obra nacida de él provocará necesariamente en el espectador capaz de sentirla, emociones más matizadas que nuestras palabras no pueden expresar.
[...] Un edificio grande, muy grande, pequeño o mediano, dividido en diversas salas. Las paredes de las salas llenas de lienzos pequeños, grandes, medianos. A veces miles de lienzos que reproducen por medio del color trozos de «naturaleza»: animales en luz y sombra, bebiendo agua, junto al agua, tumbados en la hierba; junto a ellos una cruicifixión hecha por un artista que no cree en Cristo; flores, figuras sentadas, andando, de pie, a veces desnudas, muchas mujeres desnudas (algunas vistas en perspectiva desde atrás); manzanas y bandejas de plata, retrato del Consejero N; anochecer; dama en rosa; patos volando; retrato de la baronesa X; gansos volando; dama en blanco, terneras en la sombra con manchas de sol amarillas, retrato de su excelencia el señor Y; dama en verde. Todos estos datos están impresos en un libro: los nombres de los artistas, los nombres de los cuadros. Las personas llevan estos libros en la mano y van de un lienzo a otro, los miran y leen los nombres. Luego se marchan, tan pobres o tan ricas como entraron, y son absorbidas inmediatamente por sus intereses, que no tienen nada que ver con el arte. ¿Por qué vinieron? Cada cuadro encierra misteriosamente toda una vida, toda una vida con muchos sufrimientos, dudas, horas de entusíasmo y de luz.
[...] Las almas hambrientas se van hambrientas. La gran masa pasea por las salas y encuentra los lienzos «bonitos» y «grandiosos». El hombre que podría decir algo al hombre no ha dicho nada, y el que podría oír no ha oído nada. Este estado del arte se llama l'art pour l'art. La destrucción de los sonidos internos, que son la vida de los colores, la dispersión de las fuerzas del artista en el vacío, es «el arte por el arte»."
De lo espiritual en el arte, Wassily Kandinsky
7/6/11
6/6/11
AI JEAN-LUC! (+acords)
"La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet
era fàcilment mal interpretable...
era fàcilment mal interpretable...
Ai Jean-Luc! Ai Jean-Luc! Vull entendre-ho però no puc."
Acords guitarra: Jean-Luc - Els amics de les arts
Mi
Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial
La
de cinema francès a la fresca.
Mi
El meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant
Do#m
i els dos vam decidir sortir de gresca.
La Do#m
Se'ns va fer tard.
Si La Mi
Va dir: "No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar.
Si La Mi
Que al pis hi tinc un quarto exprés per convidats".
Mi
Et deixo aquí sobre un cobrellit
La
perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
Mi
Si tens gana o vols aigua tu mateix
La
pots fer com si fossis a casa.
La Do#m
La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era
Sol#m La
fàcilment mal interpretable.
Fa#m
Vaig augurar una nit per la posteritat,
fer un cim, fer un 8.000,
Si Mi7
fer quelcom difícilment igualable.
La Do#m
Però allà no passava res,
Si La Mi
només aquell silenci trencat pel meu somier.
Si
Potser no era el seu tipus,
La Mi
millor que no fes res.
La Do#m
I en una paret al fons
Si
imprès en blanc i negre
La Mi
hi havia un pòster d'en Godard.
Si
Potser ell podria dir-me
La
perquè em ballava el cap.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Mi
Ell va dir que en casos com aquests no es tracta
Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial
La
de cinema francès a la fresca.
Mi
El meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant
Do#m
i els dos vam decidir sortir de gresca.
La Do#m
Se'ns va fer tard.
Si La Mi
Va dir: "No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar.
Si La Mi
Que al pis hi tinc un quarto exprés per convidats".
Mi
Et deixo aquí sobre un cobrellit
La
perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
Mi
Si tens gana o vols aigua tu mateix
La
pots fer com si fossis a casa.
La Do#m
La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era
Sol#m La
fàcilment mal interpretable.
Fa#m
Vaig augurar una nit per la posteritat,
fer un cim, fer un 8.000,
Si Mi7
fer quelcom difícilment igualable.
La Do#m
Però allà no passava res,
Si La Mi
només aquell silenci trencat pel meu somier.
Si
Potser no era el seu tipus,
La Mi
millor que no fes res.
La Do#m
I en una paret al fons
Si
imprès en blanc i negre
La Mi
hi havia un pòster d'en Godard.
Si
Potser ell podria dir-me
La
perquè em ballava el cap.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Mi
Ell va dir que en casos com aquests no es tracta
de ser més guapo o més lleig
La
sinó d'estar convençut de fer-ho.
Mi
Jo vaig dir-li: "Ja però si ara hi vaig i ella no vol
Do#m
després què? després tot això acaba siguent un rollo patatero".
La Do#m
Em va convidar a fumar
Si La Mi
i en un plano-seqüència una frase magistral
Si
"Una dona és una dona
La Mi
no et preocupis, tant se val".
La Do#m
L'endemà vam esmorzar,
Si La Mi
ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar
Si La Mi
ella em va fer un petó que encara no sé interpretar.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
La
sinó d'estar convençut de fer-ho.
Mi
Jo vaig dir-li: "Ja però si ara hi vaig i ella no vol
Do#m
després què? després tot això acaba siguent un rollo patatero".
La Do#m
Em va convidar a fumar
Si La Mi
i en un plano-seqüència una frase magistral
Si
"Una dona és una dona
La Mi
no et preocupis, tant se val".
La Do#m
L'endemà vam esmorzar,
Si La Mi
ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar
Si La Mi
ella em va fer un petó que encara no sé interpretar.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)